Canço del foraster de fora amb botes de la sort

És negra nit
i d’un bot m’alço del llit
i em calço les botes,
les botes de la sort,
em rento la cara
a la vella palangana

i com cada nit,
com totes les nits,
obro la porta;
la porta de l’eixida

i agafo aire
l’aire fred, fosc i net
de la mitja nit
i amb les botes,
les meves botes de la sort,
contemplo la lluna
les teulades i el bosc

i estic content
content de ser foraster,
foraster de fora,
amb les botes de la sort

i em sento afortunat,
afortunat i feliç,
de ser aquí, perquè és aquí
el millor lloc on puc ser.

I com cada nit,
com totes les nits,
em trec les botes;
les meves botes de la sort

i m’ajec al llit
i somio
somio que sóc un foraster,
un foraster de fora,
i que duc unes botes:
unes botes de la sort

i que una noia bonica
de cabells negres
i ulls foscos
que fa olor de vi,
de vi i de farigola,
em pentina els cabells

i dolçament,
a cau d’orella em diu:
tu rai foraster,
tu rai que vas avall
amb les teves botes,
les teves botes de la sort!

veu, guitarra i harmònica: Bruce Sprinstenn

lletra: Quelot