Galípolis i l'imperi de Galímedes

Fonts oficials i oficioses descarten que, després d’haver-se annexionat Andorra, l’Europa Occidental, l’imperi Franc-Prusià i l’imperi Turc-Otomà, ara l’imperi de Galímedes pugui annexionar-se el reducte opositor de Laurentiis, a l’altra banda del Gran Riu Ripoll. Tot i que la història ha demostrat que més d’un cop la seu de l’imperi, Galípolis, havia amenaçat de tallar el cabal del Gran Riu que els separa, en diverses ocasions el general Galíndur ha manifestat que no pensa interferir, per la força dels seus galions, la lliure navegació fluvial mercantil tot i que creia que s’havien de fer ‘algunes reformes’. Notícies arribades des dels confins de la galàxia, i que la prudència obliga a prendre amb les degudes distàncies, informaven de la rapidíssima expansió de l’imperi Galímedià i el seu afany per galindejar l’univers sencer. Seguint els costums imperialistes habituals, l’imperi galifardeu ja havia canviat el nom de Ganímedes pel més apropiat Galímedes, seguint la petja deixada per la Via Galíàctea, Galíorion, Galíades, Galíandròmeda etc. A la cúa d’aquest expansiu seguici imperial hi havia un nodrit equip de retolació que canviava amb frenesí desbocat tot els noms dels carrers i llocs corresponents: font de la Galíaxeta, Plaça Fcesc Galíà, nus de la Galínitat, Arc del Galíomf, Aqueducte de Galíovia etc. Seguint el lema “el metre queda curt, el món modern ja compta en galímetres!”, les forces de l’Imperi havien treballat de valent per convertir l’univers en un autèntic galimatias. Tal com recordaran els assidus lectors de “El Galíódico”, sempre s’ha explicat que el mite Galípolis es va forjar del no-res, és a dir, d’una conurbació rural situada en un lloc imprecís i remot més amunt del Gran Riu Ripoll, en temps reculats, quan aquest curs fluvial tot just adquiriria proporcions de navegació transatlàntiques. Els primers treballs d’encluses i contencions van catapultar prematurament el futur general Galíndur i els seus galindois cap a un nou món que, gairebé per força, li havien de sortir galindons per tot arreu. La resta, per sort, ja és història.