Editorial

El primer la sorpresa, el segon la curiositat i el tercer… Esperem que el tercer número del TURAI sigui el de la consolidació. Perquè la revista existirà mentre els seus lectors i perquè no, també els seus col·laboradors ho vulguin. Els seus lectors perquè són els que permeten que la revista s’autofinanci, i els seus col·laboradors perquè són els que aporten el material per farcir-la. Nosaltres, l’equip de redacció, també ho fem, però som conscients que amb la nostra única aportació no serà possible que la revista perduri al llarg del temps. Ja ho hem dit altres vegades, però insistim, el nostre objectiu principal és que tot aquelles persones que tingui alguna cosa a dir, utilitzi’n la revista com a eina per expressar-se en total llibertat (tot i que a vegades es fa difícil fer-ho). Tot i així, és evident que l’equip de redacció i els seus col·laboradors més directes, per la seva forma de ser, impregnen al TURAI un cert estil i ideologia, i això, pot influir alhora de fer-hi possibles col·laboracions. Actualment, un cop superat l’impacte inicial, la veritat és que podem estar contents: el segon número es va autofinançar i en aquest tercer ja quasi són més nombroses les aportacions dels col·laboradors que les de l’equip de redacció. Això, creiem, permetrà continuar donant a la revista aquest caire independent i, a més a més, ens permetrà continuar incidint en aquells aspectes socials, culturals i ambientals que moltes vegades són oblidats per les diferents administracions, i si és possible, fer-ho amb ironia i un punt d’humor.