El cinquè Centenari del Museu del Foc

“500 anys arrasant com a Museu” és l’agosarat lema que encapçala aquest cinquè centenari de la inauguració del primer Museu itinerant de la història: el Museu del Foc. Després de 500 anys dedicats a la pedagogia i a la pràctica del foc, l’actual director de la Institució, Kelvin Graus, creu que ha estat un encert que a principis d’aquest any tan assenyalat, el macromuseu de sis plantes s’inaugurés a la mateixa urbs que el va veure nèixer: Laurentiis. Preguntat per l’origen de la institució, el propi director ha recordat que “El museu en sí era tan incombustible, tan poc inclinat a ser abrusat per les flames, que ben aviat va sorgir la iniciativa d’anar obrint cada any una nova seu a diferents llocs del món, establint un emotiu paral·lelisme amb la tradicional torxa olímpica, d’orígen prehistòric”. Els assistents a la jornada de clausura del cinquè anniversari, han pogut festejar al llarg del dia amb diferents video-conferències, pòsters imflamables, piscolabis a la brasa i demostracions combustibles de caire fakir, en un ambient festiu càl·lidament xafogós i ardent, que ha tingut el seu punt culminant d’ebullició quan el propi director ha donat per iniciat un castell de focs que aquest any, i per delit de tota la concurrència, ha comptat amb la participació del propi director i de 500 piròmans de reconeguda vàlua intergalàctica. Establint un nou rècord absolut, l’edifici públic ha quedat reduit, en cosa de 30 segons i vint-i-cinc centèssimes, a una caixeta de llumins mercès als 500 focus hàbilment dissenyats pels amants de la barbacoa i de la flama, en general. El sensacional castell ha deixat un indeleble record espaordidor que ha anat acompanyat d’una sensacional ovació en forma ‘d’oles’ per part d’una multitud enardida. Amb les brases de l’edifici, artistes del fogons i del cullerot vinguts d’arreu de la Via Làctea han ofert una de les millors ovni-paelles que, literalment, han volat de les seves mans tan bon punt ha assolit el punt òptim de cocció. La concurrència, visiblement caldejada, ha brindat amb cognac flambejat l’arribada d’un pastís gegant coronat amb 500 espelmes de xocolata en forma d’arbres. Malgrat d’algú poc entenimentat que ha volgut fer el gest d’apagar alguna de les espelmes, la major part de la concurrència ha restat dignament immòbil i sense paraules quan ha vist que la xocolata fosa anava vessant per les vores del suculent pastís a la vista. Tan sols els primers compassos del DJ Pic-Nic i el seu tema “Fènix” han desfet l’encantament global, animant als assistents a armar-se amb forquilla i cullera, convidant-los a apaivagar els seus instints sense complexos. Al finalitzar l’acte el director s’ha desfet en elogis per l’organització, i les seves darreres paraules han estat dedicades a la concurrència: “ que per molts anys només hi hagin museus per cremar! ”