Vivim en una època on per moure’s ens fa falta el cotxe; però tampoc ens hem de passar!. Justament nosaltres, que vivim a Sant Llorenç Savall, tenim el gran avantatge de poder prescindir d’aquesta màquina de contaminar: per anar d’un cantó a l’altre podem anar fent un passeig (menys la gent de les urbanitzacions, és clar). Però a vegades es malbarata la qualitat que té el poble i es fa servir el cotxe fins i tot per anar a cal veí.
Per exemple a l’escola. Ara que estan fent obres a la font de l’Aixeta, s’hi ha d’entrar per la porta de dalt. I vinga!. Tothom en cotxe fins a la porta!. Aviat algú li demanarà al Josep Maria que, quan tingui temps, asfalti el pati i els passadissos per tal de poder portar el nen a classe amb el cotxe... No seria millor que, els que podeu, sortiu cinc minuts abans de casa i porteu els nens caminant. Que els nens són petits...però no invàlids!. A més a més, així els pares podreu petar la xerrada entre vosaltres, els que tingueu temps.
I ara canviem de lloc. De l’escola a plaça, que caminant són cinc minuts. Cada dia al matí (i especialment els caps de setmana) la plaça sembla un concessionari: tot de cotxes mal aparcats. Un dia us podríeu proposar fer-ho tots de cop... quedaria maca la plaça, oi?. No us heu plantejat mai que en comptes de fer el cafè amb el cotxe us podeu desplaçar a peu des de casa fins el bar?. És molt més saludable, sense comptar la disminució d’emissions de CO2 que afavoreix l’efecte hivernacle que ens porta al canvi climàtic del qual tant en sentim a parlar darrerament. I els que anem a peu ens estalviaríem més d’un ensurt!.
Reflexioneu-hi, que és per això que he escrit aquest article. No és per canviar-vos, sinó per a que us plantegeu el fet d’anar a peu. Decidir ja és feina vostra. I recordeu el meu lema: “els petits canvis són poderosos”.
Per Arnau Muniesa (Turai 1)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada