Ja fa una colla d’anys (i deuen ser força perquè ja he perdut el compte) que aquells que ens agrada voltar pels camins del nostre terme municipal ens adonàrem, amb certa preocupació, que la masia del Galí patia una mena de metamorfosi arquitectònica. La vella masia llorençana es transformava, mica en mica, en una mena de complex de difícil qualificació, a mig camí d’un “cortijo andaluz” i d’un macrocomplex lúdico-esportiu de caps de setmana (on, per cert, mai hi havia ningú). Deixant de banda els criteris de restauració de l’edifici original (estèticament ben discutibles, per cert), el nou propietari tirà endavant la construcció d’un seguit d’edificacions noves, entre elles uns apartaments de “turisme rural”, sense tenir el pertinent permís d’obres i sense valorar l’impacte ambiental que, per a un paisatge extremadament fràgil d’ençà el foc del 2003, podia comportar el projecte. Per la via directe, parlant clar. Imagino que, en considerar-se l’amo i senyor absolut d’aquell latifundi, es va creure en el dret de fer el que li donés la santíssima gana, passant olímpicament de la legalitat i malgrat els insistents avisos de l’Ajuntament.
Diuen que tot dèspota, tard o d’hora, acaba ensorrat. En aquest cas l’ocàs del “Cèsar” arribà a finals de maig, quan les excavadores enderrocaren els edificis il·legals i posaren les coses al seu lloc. Una molt bona notícia. Malauradament, a vegades la força arriba on no ho fa la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada