diumenge, 11 de maig del 2008

Les famelles de Ponsferrer: tothom les feia correr i sonaven molt bé

Aquest llarg títol podria donar lloc a alguna interpretació equivocada, tot i que estic convençut que no serà així ja que, a Sant Llorenç Savall, ningú malpensa mai (com tothom sap prou bé).

Una femella no és tant sols una persona o animal del sexe femení, també és una peça amb un forat central roscat (només un) on s’hi munta un cargol (en castellà “tuerca” o “tornillo”). No sé per quin estrany caprici del manyà que va muntar la barana del pont de Ponsferrer entre suport i suport verticals hi ha unes grans femelles, quadrades i molt fermes, enfilades pels cables horitzontals de protecció. Durant molts anys, aquestes femelles serviren de distracció als llorençans petits i grans que, en passar pel pont, les feien córrer tan de pressa com podien, fent-les picar ben fort contra els suports, endavant o endarrere, segons la posició que se les trobaven. Això produïa un so característic, com de campana, que es sentia des de força lluny. Fins que un dia, per tal d’augmentar la seguretat, es va muntar un filat que impedeix que les femelles puguin córrer lleugeres pel cable que les penetra. Tot i així, avui encara podem veure moltes d’aquestes peces, sobretot a la part de baix, amb senyals ben visibles dels moltíssim i ràpids recorreguts que han patit.

Seria bo que el dia que es restauri la malmesa barana es pogués conservar algun element d’aquesta senzilla però divertida curiositat llorençana.