Reflexions sobre la depuradora. Potser...

Depura la depuradora? Potser sí.
Potser depura, però del que si estic segura, es de que “pudor a”! I “pudora” molt!!
Al sortir del poble, “pudora”.
Al entrar al poble torna a “pudorar”.
Sempre fa pudor.
Al principi pensava:
-Potser avui hi ha un excés per depurar i no dona a l’abast.
-Potser es curta de feina.
-Potser te una averia puntual i no acaba d’anar a l’hora.
-Potser avui li fan una posada a punt
Potser funciona però, se li a acabat l’”Ambi-Pur”...
Potser és la calor,
Potser és el fred,
Potser la depuradora no es més que un decorat...
I penso en els nens i mestres de la llar d’infants,
i en els avís i treballadors de la residència,
i en aquella pudor!!!
Ara, després de tan de temps i de les més profundes reflexions,
he arribat a la conclusió de que potser, si funciona
(que potser sí, com ja he dit)
potser no ho deu fer del tot bé?
Potser això es pot considerar una conclusió massa agosarada.
De totes maneres i ben pensat, a casa meva no arriba la pudor
i l’aigua del riu potser no està tan malament com sembla,
(o potser sí, no ho sé.)
En fi, potser el problema és,
només, de com bufa el vent…
O potser només són masses cabòries per una cosa que potser no té més importància.
Intentaré no pensar-hi més.
Segur que només és pudor.