Perdre amb dignitat

Diumenge 18 de novembre, Camp municipal de Ponsferrer.
El Llorençà es situava segon amb una sèrie d’equips empatats de punts, i el primer no es trobava pas molt lluny en la classificació.
El Llorençà jugava un partit contra el Sant Vicenç de Castellet, que és prop de Manresa, i al Municipal de Ponsferrer hi havia força gent gràcies a la bona ratxa de l’Equip. Inclús hi havia una pancarta amb la frase “NI BARÇA NI HÒSTIES, LLORENÇÀ!”
Dos amics i jo érem al marcador, situats al “corner” per anar a buscar les pilotes que els jugadors enviaven fora el camp i per canviar els números del marcador cada cop que un equip marcava gol.
El Partit va començar i el Llorençà va marcar de seguida: el rival va començar a treure la impotència per la boca: en forma de renecs. Renecs, insults, paraulotes com diuen els mes petits, però que tot ve a ser el mateix: un recurs miserable que s’utilitza per treure la ràbia quan un s’enfada. Renecs contra el públic, que alhora s’irritava i s’hi tornava. Renecs contra els jugadors del Llorençà que intentaven fer un partit normal indiferent a l’actitud del Sant Vicenç. Vaig sentir el típic renec aquell que amenaça a arreglar les coses de la pitjor manera: a cops de puny. Mes tard, tot i els insults, altre gol del Llorençà i dos a zero.
A la segona part el Sant Vicenç va maquillar el marcador amb un gol de penal i es van posar més nerviosos encara, veient que tenien l’empat a les mans i no l’aconseguien. L’àrbitre va xiular el final. Llorençà 2, St. Vicenç 1. Va ser aleshores que va començar el que en el país i en el segle on estem hauria de ser impensable: cops per aquí i cops per allà. Jo em vaig dedicar a fer la meva feina, recollir els banderins i els números del marcador però igualment vaig veure la cara mes amarga del final d’un partit: jugadors rivals enfilant-se a la grada, on hi havia nens petits, per agredir als espectadors; ambdós equips barallant-se... La gent va anar marxant cap a casa indignada i els jugadors van anar al túnel de vestidors on els cops de puny van continuar. La conclusió que trec i que segur que treu mes gent és que no s’haurien de deixar jugar equips com aquest, violents i carregats de ràbia si perden. Com va dir un jugador del Llorençà: “Aquest és dels equips que vas al seu camp i et guanyen quatre a zero et diuen: ‘Bueno chavalote, ya nos veremos. que te vaya bien’ però que si venen i els guanyes, s’enrabien i comencen a repartir”.
Però d’això n’hem d’aprendre tots, els espectadors i els jugadors, ja que el Futbol no és lluita lliure i si es perd no es pot canviar la derrota per la victòria amb violència, s’ha d’aprendre a perdre amb dignitat.

Arnau Muniesa (Turai 3)