Els roures dels nostres nets

Si ho diem la gent que vivim al bosc els de ciutat s’hi posaran abans. Si resulta que els boscos joves capturen CO2 i resulta que vehicles i calefaccions emeten grans quantitats de CO2, conclusió: que benzines i gas-oils ajudin a gestionar els boscos. Això vol dir un impost als carburants, si un impost més, dedicat a la gestió de boscos. El propietaris que ja tenen plans de gestió se’ls ajuda amb finançament, serveis i compra de biomassa. Als propietaris que no gestionen els seus boscos l’han de cedir a l’ajuntament perquè en tregui profit. I aquí a Sant Llorenç cal plantar alzines i roures perquè d’aquí a cinquanta o cent anys se’n tregui bona fusta.
És a dir, pensant en la gent de ciutat: un cèntim per als roures dels nostres nets.
I pensant en els propietaris: i si tu no pots ja ho farem entre tots.
M’he llegit l’informa dels boscos del Lacera i m’he llegit alguns dels treballs de la VI trobada d’estudiosos del Parc i sempre m’interesso per les notícies relacionades amb la gestió del bosc. Però tot plegat, els recursos que s’hi destinen són misèria i companyia. Només una actitud decidida i uns bons pressupostos poden fer front a aquest gran repte dels boscos catalans. Una altra possibilitat és anar-los cremant cada estiu una mica per tal d’evitar el gran incendi devastador.
Proposo que l’ajuntament aprovi una moció dedicada a la gestió de boscos, que els propietaris emetin un comunicat reclamant recursos, que bombers i ADF tornin a insistir amb la prevenció, que al Consell Comarcal i a la Diputació i a la Generalitat els arribin les demandes concretes, que estudiosos i representants escriguin als mitjans de comunicació, que els Consells Escolars del CEIP i els IES es posicionin, que els Consells de Cultura i Medi Ambient, del poble es defineixin, que les associacions esportives diguin la seva, que......